Presidencia de la generalitat pidió el audio del 112 que luego se cortó para la prensa
La petición partió de Presidencia de la Generalitat. No hubo escrito, ni firma, ni justificación. Solo una orden verbal: localizar la llamada del 29 de octubre entre la técnica de l’112 i l’empleada d’Aemet que advertía de una tarde «més complicada» al nord de València. Jorge Suárez, subdirector d’Emergències, ho ha confirmat aquest dimarts al Jutjat 6 d’Instrucció de Llíria. És la primera peça que encaixa en el trencaclosques de la filtració que va esclatar el 12 de febrer, quan un fragment de 40 segons —el que feia baixar el volum de l’alerta— va aparèixer en alguns mitjans.
El sistema del 112, un calaix de sastre sense clau
Suárez ha dibuixat un mapa de ports i forats. Les trucades des de mòbil es guarden en un servidor nou. Les de telèfon fix, en un «sistema més antic» que no admet cerca per data ni per número. Conclusió: quan Presidència va demanar la cinta, ningú no la va trobar. L’aleshores director general, Alberto Martín Moratilla, va insistir. Però va ser Ricardo García, excap de l’àrea de Planificació, qui el 2 de novembre va aparèixer a les oficines del 112 amb una memòria USB, va extreure el fitxer i se’l va endur. Sense paper, sense registre. «Fue una petición de Presidencia», ha repetit Suárez, com qui esgrimeix un escut.
El jutge investiga si algú va manipular la gravació. La versió curta —la que deia «no vamos a marear con más avisos»— va circulant dies abans de les eleccions del 9 de febrer. La versió completa, de quatre minuts, revela que l’alerta vermella es mantenia i que les màximes precipitacions anirien «cap al nord i, sobretot, cap a l’interior». Una diferència que pot semblar matís, però que afecta la percepció pública sobre si la Generalitat va actuar amb la suficient diligència davant la DANA que va acabar amb 95 morts i desenes de desaparicions.
Càrrecs cessats i un forat negre de responsabilitats
García va ser destituït el 3 de desembre. Martín, el 16 de gener. Cap dels dos va deixar escrits que expliquin per què necessitava l’audio. Suárez ha admès que mai abans cap alt càrrec havia demanat una cinta així. I ha llançat una hipòtesi que fa fredor: «Potser tercers amb programari maliciós» van accedir al sistema. És a dir, que la filtració podria venir des de fora, però també des de dins. El jutge ha demanat ja a la Generalitat que lliuri l’inventari de totes les memòries USB utilitzades els últims mesos.
La peça serveix per prendre temperatura a un govern que encara no ha explicat per què va trigar hores a activar el pla LESC després de la trucada. Mentrestant, els afectats de Paiporta, Massanassa i Sedaví continuen desmuntant cases per veure si troben algun record que la fang no s’hagi endut. I cada nova declaració al jutjat afegeix una capa de fang polític a la capa de fang real que encara enxampa molts carrers.